Catalunya podria augmentar el seu parc residencial en els sectors urbanístics ja delimitats, optimitzant l'ús de sostre edificable existent sense alterar la qualitat urbanística ni els estàndards d'habitabilitat i sostenibilitat.
Així ho conclou l'estudi Més habitatge. Anàlisi i estratègies de densificació residencial a Catalunya, elaborat per l'arquitecta Loreto Peralta Carvallo a la ETSAB–UPC, i que ha rebut la beca que l'APCE atorga anualment a un treball d'investigació en l'àmbit de l'habitatge i l'urbanisme. El document proposa una gestió més flexible de la densitat urbana com a resposta a les necessitats de major oferta d'habitatge.
Llar més petites
La recerca posa el focus en el límit normatiu de 100 habitatges per hectàrea —establert pel Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya (TRLUC)— i adverteix que la seva aplicació uniforme no reflecteix ni les diferències territorials ni els profunds canvis demogràfics.
El descens de la mida mitjana de les llars, l'envelliment de la població i l'augment de llars unipersonals han incrementat la demanda d'habitatges més petits, mentre que una part significativa del sòl ja planificat roman infrautilitzat.
Sectors urbanístics pendents de desenvolupament
El treball analitza 111 sectors urbanístics pendents de desenvolupament en 37 municipis catalogats com a Àrees de Demanda Forta i Acreditada (ADFA).
Els resultats mostren que la densitat planificada mitjana és de només 59 habitatges per hectàrea, molt per sota del màxim legal, la qual cosa evidencia un ampli marge per augmentar l'oferta residencial sense modificar l'edificabilitat prevista.
Qualitat urbana
Mitjançant tècniques d'anàlisi urbana i estadística espacial, la recerca demostra que la diversificació tipològica —incrementant el pes d'habitatges petits i mitjans— és l'estratègia més eficaç per generar més habitatges dins del mateix sostre edificable.
En l'escenari més intensiu simulat, s'assoleixen densitats properes o lleugerament superiors al límit actual, sense comprometre la qualitat urbana, l'habitabilitat ni la dotació d'espais verds.
Flexibilitat territorial
L'estudi s'alinea amb els objectius del Pla Territorial Sectorial d'Habitatge de Catalunya (PTSH 2024), que promou la densificació en municipis amb alta demanda i permet increments excepcionals vinculats a habitatge protegit.
Les conclusions apunten a la necessitat d'introduir criteris de flexibilitat territorial en la normativa urbanística com una eina clau per afrontar el dèficit d'habitatge i avançar cap a un model urbà més eficient, sostenible i socialment equitatiu.
Consulteu aquí l'estudi Més habitatge. Anàlisi i estratègies de densificació residencial a Catalunya.