La banca europea ha posat en marxa una mobilització sense precedents per situar la simplificació regulatòria i supervisora al centre de l'agenda econòmica de la Unió Europea. És lògic: oferir al sistema financer un marc regulatori que li permeti competir en igualtat de condicions amb la resta del món i impulsi el finançament al sector productiu i a les administracions és vital per al futur d'Europa.
L'Asociación Española de Banca (AEB) acaba de llançar una campanya digital que subratlla que simplificar és condició indispensable per impulsar el creixement i la competitivitat del continent. És part d'una iniciativa europea coordinada per la Federació Bancària Europea (EBF) que, sota l'etiqueta #SimplifyToStrengthen —#SimplificarPerCréixer en la seva versió espanyola—, reclama un marc normatiu més clar, proporcionat i coherent amb els desafiaments estructurals de la UE.
Durant l'última dècada, Europa ha construït un sector bancari extraordinàriament sòlid. Avui els bancs compten amb més capital, més liquiditat i una capacitat més elevada d'absorbir pèrdues. Aquesta fortalesa s'ha posat a prova en moments de tensió: des de la pandèmia i els episodis d'inestabilitat financera fins a un context geopolític incert. La resiliència del sistema financer europeu és indiscutible.
Però, en paral·lel, la UE ha configurat un entramat regulatori cada cop més extens i complex. La superposició de normes globals, europees i nacionals ha generat duplicitats i ha alentit processos essencials per al finançament de l'economia real. Segons l'anàlisi de la Federació Bancària Europea, entre 2,7 i 4,1 bilions d'euros romanen avui immobilitzats en buffers i decisions supervisores. Recursos que, si estiguessin disponibles, haurien permès finançar les grans necessitats d'Europa en transició ecològica, transformació digital o seguretat i defensa.
Imatge de denuncia sobre com fer una regulació més àgil pel sector de la banca a Europa
El debat és al centre de la Unió Europea. Aquest 12 de desembre, l'Ecofin ha aprovat unes conclusions que insten a simplificar i racionalitzar la regulació financera europea, posant el focus en eliminar càrregues innecessàries i millorar la coherència del marc prudencial. És un senyal polític clar que la UE comparteix l'objectiu de reforçar la competitivitat del seu sistema financer sense renunciar a l'estabilitat. Una línia d'acció que convergeix amb les recomanacions de Mario Draghi i Enrico Letta, els informes dels quals han situat al centre del debat europeu la urgència de revitalitzar la competitivitat, aprofundir el mercat únic i reorientar l'ús del capital cap a activitats que generin creixement i enforteixin l'autonomia estratègica de la UE.
Les propostes del sector avancen precisament en aquesta direcció. La banca ha presentat un paquet de 24 recomanacions adreçat a institucions i organismes competents. Entre elles destaquen la racionalització del marc prudencial, l'eliminació de superposicions regulatoris i la revisió de determinats coixins de capital que no es corresponen amb estàndards internacionals o l'ús dels quals es considera excessiu. En supervisió, es planteja la necessitat d'afavorir respostes més eficients davant els nous riscos i donar més estabilitat i proporcionalitat als requeriments de capital que depenen de decisions supervisores cas per cas, garantint que la interpretació supervisora estigui alineada amb la voluntat del legislador.
Vinyeta de Ricardo Galvao sobre l'excés de regulació a Europa
Una de les línies de treball que suggereixen diversos experts és la possible evolució del model de supervisió bancària a Europa. En aquest context, ha sorgit la proposta d'incorporar, de manera complementària i sempre subordinada a l'estabilitat financera, un objectiu específic de competitivitat en el mandat del supervisor europeu, seguint el precedent del Banc d'Anglaterra. Aquest enfocament permetria avançar cap a un marc més proporcionat i coherent amb la necessitat que la banca continuï finançant el creixement en un entorn global cada cop més exigent.
L'objectiu no és desregular. Es tracta de millorar l'ús del capital i d'evitar que l'acumulació normativa acabi penalitzant la capacitat de la banca per donar suport a famílies, pimes i sectors estratègics. Una regulació més eficient alliberaria recursos que podrien destinar-se a finançar la transició energètica, la digitalització i les inversions que exigeixen l'autonomia estratègica i la competitivitat europees.