Set senyals que indiquen que hauries de visitar el pneumòleg com més aviat millor

La tos persistent, amb esput o sense; la dificultat per respirar (dispnea); les sibilàncies, xiulets en respirar; la sensació de dolor o opressió toràcica; els roncs forts i el tabaquisme són els set símptomes davant els quals, sí o sí, hauries de visitar el pneumòleg. Tanmateix, no sempre és així. Normalitzem el que ens passa i convivim, fins i tot durant anys, amb aquestes "molèsties".

El doctor Jesús Peñas de Bustillo, cap del Servei de Pneumologia de l'Hospital Quirónsalud Sagrat Cor (Sevilla), explica que una de les principals causes de diagnòstic tardà de patologies respiratòries és el costum de treure importància als símptomes. “Cal evitar que la població normalitzi la presència de símptomes respiratoris, especialment la tos o la manca de capacitat pulmonar”, adverteix l'especialista. Específicament, assenyala la importància de realitzar espirometries en pacients fumadors per detectar alteracions abans que aparegui un dany pulmonar evident.

Per la seva banda, el doctor Domingo García Aguilar, coordinador del Servei de Pneumologia de l'Hospital Quirónsalud Infanta Luisa, recorda que aquests símptomes “sovint són molt inespecífics”, i que aquesta ambigüitat fa que “moltes vegades la patologia es diagnostiqui anys després”.

Què fa un pneumòleg en la primera visita?

La primera consulta amb un pneumòleg no es limita a escoltar els pulmons amb el fonendoscopi. Segons els especialistes, es tracta d'una avaluació integral de l'aparell respiratori. En ella, el metge revisa l'historial clínic del pacient, els seus hàbits (especialment el tabaquisme) i els seus antecedents familiars.

El seu objectiu no és només escoltar els pulmons, sinó entendre com respira el pacient i per què ha deixat de fer-ho bé. La consulta comença amb una entrevista detallada sobre hàbits, antecedents i símptomes: tos, manca d'aire, cansament o roncs. Després, arriba l'exploració física i les proves bàsiques, com l'espirometria, que mesura la capacitat pulmonar i permet detectar obstruccions o limitacions en el flux d'aire. En molts casos, es completa amb una radiografia de tòrax o una prova de difusió pulmonar. És, en definitiva, una cita per posar possible nom i context al que fins aleshores només eren símptomes.

Les principals patologies que tracta la pneumologia

Les malalties que tracta un pneumòleg van molt més enllà dels refredats o la tos crònica. Aquesta especialitat mèdica aborda des de patologies molt comunes, com l'asma o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), fins a trastorns complexos com el càncer de pulmó, la fibrosi pulmonar, les infeccions respiratòries greus o les apnees del son.

Un metge atén el seu pacient Servimedia

Per arribar a un diagnòstic encertat, els pneumòlegs compten amb un ampli arsenal de proves funcionals i d'imatge. L'espirometria és l'eina bàsica: mesura la quantitat d'aire que una persona pot inhalar i exhalar, i la velocitat amb què ho fa. Es complementa amb radiografies de tòrax, tomografies computaritzades (TAC) o proves de difusió pulmonar, que permeten detectar des d'obstruccions bronquials fins a lesions en el teixit pulmonar. En determinats casos, s'utilitzen tècniques més avançades com l'ecobroncoscòpia (EBUS) o la broncoscòpia tradicional, amb les quals es pot obtenir teixit per a biòpsia sense necessitat de cirurgia oberta.

A més, la pneumologia també presta especial atenció als trastorns respiratoris del son, cada cop més freqüents en la població general. El doctor Carlos Egea, responsable de la Unitat del Son de l'Hospital Quirónsalud Vitòria, adverteix: “Si una persona pateix insomni crònic o sospita que ronca en excés, o es desperta fatigada tot i dormir moltes hores, és important acudir a una unitat especialitzada per valorar si hi ha un trastorn al darrere”. Aquests casos requereixen estudis de son o polisomnografies, que analitzen la respiració, l'oxigen i l'activitat cerebral durant la nit per detectar apnees i altres problemes que comprometen la qualitat del descans i, a llarg termini, la salut cardiovascular.

La prevenció, clau per arribar a temps

Els experts coincideixen que la majoria de malalties respiratòries es poden controlar —i fins i tot prevenir— amb una detecció precoç. Per això, acudir al pneumòleg no s'ha d'interpretar com una mesura excepcional, sinó com un acte de prevenció i autocura. Qui fuma, pateix al·lèrgies respiratòries o ha tingut infeccions pulmonars de repetició, hauria de fer una revisió periòdica.

Anar a l'especialista davant el mínim dubte pot marcar la diferència entre un control precoç o un diagnòstic tardà. Els pulmons, discrets i silenciosos, no solen queixar-se fins que el dany ja està fet. Escoltar-los a temps -i deixar que els escolti un pneumòleg- pot ser la millor inversió en salut.